FILOSOFIA PARA LA BUENA VIDA

Sobre la llibertat , el principal llibre de filosofia política de Stuart Mill, tracta dels límits de l’acció humana i els límits del poder polític sobre els individus. Per a Stuart Mill, el problema consisteix a delimitar aquests dos àmbits que es creuen, el de la llibertat individual i el de l’ordre social, que demana límits a la llibertat individual per fer possible la convivència (cap. 4, que és lectura obligatòria). Com podem veure, es tracta d’un plantejament no gaire distant del que hem trobat en Locke, només que en un context més proper a les lluites socials característiques del segle XIX, que Locke no va viure en el seu segle. Per a Stuart Mill hi ha uns principis que són punt de partida per a la seva reflexió: Defensa de la llibertat individual. La llibertat no és un concepte abstracte, sinó concret: es tracta de poder fer coses, poder actuar en la mesura que no hi trobem impediments a la nostra voluntat (el que Isaiah Berlin anomenarà llibertat negativa

Empirisme, radicalisme i utilitarisme són les tradicions intel·lectuals que Stuart Mill recull: El contractualisme polític anglès, des de Hobbes a Locke. L’escepticisme empirista de Hume (1711-1776), que desenvolupa una actitud antimetafísica i antiespeculativa basada en l’experiència com a límit del coneixement. En ètica, Hume és un pragmatista de les emocions (no s’admeten conceptes morals essencialistes, com ara un bé superior, sinó que cada subjecte desenvoluparà una vida emocional concreta que el conduirà a determinades actituds ètiques, i només hi ha un criteri moral compatible amb aquest egoisme: la utilitat. Jeremy Bentham (1748-1832), filòsof utilitarista i fundador del radicalisme polític: llibertat de premsa, reformisme polític i jurídic davant l’autoritarisme monàrquic del primer terç del segle XIX. Exposa els principis de l’utilitarisme moral: el principi de l’interès i l’egoisme, el principi de la felicitat (pl

John Stuart Mill (1806-1873) Fill del filòsof, historiador i economista, fundador de l’utilitarisme, James Mill, va ser educat sota els rigorosos principis de la filosofia utilitarista, que remet en primera instància a Jeremy Bentham. Potser a causa del rigor rebut, Stuart Mill va voler donar a l’utilitarisme un to més humanista. En 1823 va passar l’examen per entrar a la India House, de la que va arribar a ser cap en 1856. Ve escriure per a diverses publicacions angleses, de les quals destaca la London Review . Un recull d’aquests escrits periodístics va ser publicat sota el títol de Dissertations and Discussions , en 1859. Reflecteixen l’afinitat de Stuart Mill vers la filosofia radical. En 1851 es va casar amb Harriet Hardy, amb qui compartia interessos intel·lectuals. Va ser diputat al Parlament durant un temps, i en 1867 va ser escollit rector  de la Universitat de St. Andrews (Escòcia), però l’any següent va renunciar per viatjar a França, on es va instal·lar definiti

LOCKE:  Locke en una tarda (apunts) NIETZSCHE:  Nietzsche en una tarda (apunts)

La revolta del Superhome és la proposta de Nietzsche per superar la decadència de la cultura europea. Aquesta revolta compta amb una sèrie de conceptes que han anat sortit al votant de la crítica de la moral: El concepte de voluntat de poder : voluntat de ser més, de viure més, passió per la vida, afirmació del present i de l’atzar. Aquestes són les coses que valen. Aquesta voluntat és salvatge, bàrbara; és una altra caracterització de l'ésser noble, que es mou en la selva ( Genealogia , part. I, cap. 11). En la segona part del Així parlà zarathustra Nietzsche torna a tractar aquest tema. En essència, afirma que l'home, per poder crear una nova moral, necessita tenir la intenció de fer-ho, la voluntat de poder, de crear quelcom de nou. Aquesta nova moral deriva del nou missatge: la mort de Déu . Si Déu ha mort, no té cap sentit la distinció entre el bé i el mal, que lliga l'home des de dalt a la por al càstig. Això serà un alliberament que permetrà el naixement d&#

La lluita entre nobles i esclaus Aquesta és la moral de l’esclau: una moral de reacció, de ressentiment, d’acció per als altres, amb virtuts com la humilitat, la paciència (de les vaques), l’obediència, l’acceptació del patiment en vistes a una promesa d’eternitat. La qüestió és que la moral dels esclaus ha vençut al cap dels mil·lennis. Ha vençut el poble, la plebs , el ramat, l’home vulgar, el populus , tots ells han quedat redimits dels antics senyors, els optimates . Aquesta és la cultura moderna; fins i tot els lliurepensadors i els demòcrates accepten aquest missatge sense Església ( Genealogia , part I, cap. 9). Si ens remetem al temps de Nietzsche, la seva crítica va adreçada als valors moderns, de la Il·lustració, punt àlgid de tot aquest procés d’immersió de l’individu en el ramat, en l’esperit de la col·lectivitat (sigui una religió, sigui un moviment polític com el proletariat en marxa). Tot s’adreça vers l’home del ramat, per satisfer les seves necessitats, per dir

Origen hegeliano del concepto El origen de este concepto se sitúa en Hegel: hay una fase en el proceso dialéctico en la cual el hombre no se posee a sí mismo, y su conciencia elimina ese momento al experimentarlo como tal. En este sentido, alienación en Hegel equivale a consciencia infeliz o alma alienada , es decir, separada de la realidad a la que pertenece. En general, el sentido de este concepto remite a la idea de una realidad que está fuera de sí, por lo que no puede realizarse como tal realidad. Feuerbach y los Jóvenes Hegelianos La inicial idea hegeliana sufre una transformación al ser adoptada por las corrientes materialistas del hegelianismo: ya no es el producto de una mera conciencia sino que son las condiciones sociales inherentes a la existencia del individuo real las que conducen al sujeto a esa condición en que no se posee a sí mismo , se halla fuera de sí. Según Feuerbach, la religión sería una forma de enajenación, una proyección más allá del hombre de

El punt de partida de Marx és, com en el cas de gairebé qualsevol filòsof del segle XIX, Hegel, hereu d’una concepció de la realitat anomenada idealisme , i vinculada a la idea de progrés històric basat en una dinàmica anomenada dialèctica , per la qual dos elements contraposats i necessaris (tesi-antítesi) estableixen un tipus de relació que genera una resposta de la realitat per tal de resoldre la contradicció (síntesi) que suposa un grau de perfecció en la realitat, fins arribar a un estat superior de qual no es pot passar, i que a nivell històric i social suposa el màxim progrés assolible. Per a Hegel, aquest procés es desenvolupa en un sentit ideal, i el màxim assolit representa la seva societat, la burgesa i l’Estat prussià. Cal afegir-hi que a partir d’aquí, la filosofia política occidental té dos components derivats de Hegel, un a la dreta (totalitarisme) i un altre a l’esquerra (l’esquerra hegeliana), on trobarem el jove Marx. Marx pren les idees hegelianes i les transfo

La transvaloració dels valors La idea de la mort de Déu no es refereix només al descrèdit de la fe cristiana o jueva després de la Il·lustració, sinó a la caiguda dels valors morals en general: raó, progrés, veritat, ciència, Estat, etc. Aquest tema serà central en dues obres de Nietzsche, Així parlà Zarathustra i La genealogia de la moral . En La genealogia de la moral , després d’una crítica als moralistes utilitaristes (part I, caps. 1-3), Nietzsche inicia una crítica de la moral vigent (judeocristiana) a partir de l'estudi de l'origen dels principis morals arcaics, i com aquests es van trastocar a partir de l'acció dels sacerdots. De la mateixa manera que ha fet una genealogia de la veritat, Nietzsche fa una genealogia de la moral, és a dir, una anàlisi de l’origen de la moral tradicional des de la moral arcaica: Els bons arcaics                                         Els dolents arcaics alegres                                                         feble